dimecres, 24 de setembre del 2014

NEIX UNTIKESKEN
       


   Entorn del segle VI a.C., uns agosarats navegants foceus procedents de Massàlia, varen fondejar a prop de l'illot o la península de l'actual Sant Martí d'Empúries i desembarcant a terra varen fundar Emporion. De la mateixa manera, uns quants, en Manel Armas, en Jordi Boix, en Rafel Bruguera, la Mari Dubé, en Josep Maria Guinart i en Rafel Sabadí, "en-grecs-cats", del segle XXI, hem fundat l'associació Untikesken.


Per què aquest fundadors i no uns altres?

A l'Escala, a Catalunya, centenars de persones podrien haver fet aquesta opció, sens dubte. Però alguns dels fundadors vàrem creure que calia cercar un criteri més o menys objectiu, que no pogués ser posat en judici en funció de motius d'amistat, de proximitat, de coneixements tècnics o científics, polítics,... Es va optar pel criteri - hagués pogut ser qualsevol altre -  de persones que haguessin estat alcaldes o regidors de cultura en els mandats dels dos primers. I així en resulta la llista dels fundadors, que després d'un parell de reunions preparatòries i sobre alguns esborranys d'estatuts i d'acte de constitució, vàrem fer el pas definitiu de la fundació.

Hi ha antecedents?

A l'Escala, al període de la preguerra i la república hi havia una associació amb objectius similars a aquesta. Era una delegació d'una associació d'àmbit nacional de Catalunya, i es deia Amics de l'Art Vell. De tot plegat en Jordi Gallegos en va fer un bon treball de recerca, que està publicat a la "Revista d'Història Universitària".  Més tard, a la immediata postguerra, el director d'Empúries Martín Almagro va activar també una associació d'amics d'Empúries, que entre altres activitats va finançar la publicació d'alguns llibres sobre recerques emporitanes.

I per què aquest nom tan estrambòtic?

Untikesken era un dels noms ibers de la ciutat d'Empúries. La idea parteix de la voluntat de que l'associació s'orienti des de l'òptica i el punt de vista dels autòctons, dels habitants dels territori, des d'aleshores en l'època clàssica, però també en els moments actuals. Tothom és conscient del valor de la cultura grega i la romana en temps passats i la seva encara influència actual, però al costat d'aquelles existia també una població autòctona que rebia i s' interrelaciova amb les noves aportacions foranes, tot integrant certs aspectes, de forma similar al que succeeix ara i al que ha passat al llarg dels segles en aquest territori, que és de pas i d'acollida.

Ho hem celebrat?

A Ullastret, a l'Ibèric -un restaurant-, entorn d'una taula. Com manen els cànons i s'ha fet des de sempre per ressaltar tots els actes solemnes.

I ara què?

Ara estem en plena tramitació formal. Ja hem demanat el registre a la Generalitat i tenim un NIF provisional. Esperem la inscripció definitiva, d'uns estatuts que són certament atípics, doncs hem volgut inspirar-nos en el món clàssic: l'Associació Untikesken serà un duumvirat.
Ja hem presentat l'entitat al MAC-Empúries i a l'Ajuntament. I el dilluns dia 18 d'agost farem una roda de premsa de presentació.
L'objectiu immediat és créixer i ser molts associats. Com més serem, més pressió, il·lusió i capacitat hi haurà per organitzar activitats i ajudar a la recerca i ala difusió d'Empúries.

I jo puc associar-m'hi?

I tant! Envia'n s un e-mail a l'adreça untikesken@gmail.com i et direm com fer-ho.




Acte de constitució de l’Associació Cultural d’Amics del Museu d’Empúries - UNTIKESKEN



A l’Escala, a trenta ú de juliol del 2008, essent les 21 hores, es reuneixen les persones següents:

1. Manel Armas i Gómez, major d’edat, proveït de D.N.I. núm. 46.105.196-V, de nacionalitat espanyola i veïnatge civil català, domiciliat a L’Escala, Ave Maria, núm. 27, 2on.

2. Jordi Boix i Llonch, proveït de D.N.I. núm. 40.266.382-Y, de nacionalitat espanyola i veïnatge civil català, domiciliat a L’Escala, carrer Ave Maria , núm. 17.

3. Rafel Bruguera i Batalla, major d’edat, proveït de D.N.I. núm. 77.899.333-N, de nacionalitat espanyola i veïnatge civil català, domiciliat a L’Escala, carrer Vilabertran, núm. 25.

4. Maria Josep Dubé i Moreno, major d’edat, proveïda de D.N.I. núm. 77.891.978-V, de nacionalitat espanyola i veïnatge civil català, domiciliada a L’Escala, carrer Mirador del Padró, núm. 32.

5. Josep Maria Guinart i Solà, major d’edat, proveït de D.N.I. núm. 46.317.710-B, de nacionalitat espanyola i veïnatge civil català, domiciliat a L’Escala, carrer Gregal núm. 22.

6. Rafel Sabadí i Hereu, major d’edat, proveït de D.N.I. núm. 40.269.233-M, de nacionalitat espanyola i veïnatge civil català, domiciliat a L’Escala, carrer de l’Església núm. 2.

M A N I F E S T E N:

I. Que en la seva condició d’exalcaldes de l’Escala i d’exregidors de cultura dels mandats dels anteriors, coneixen i són conscients del valor i la transcendència d’Empúries pel passat, present i futur de la vila de l’Escala, i coincideixen en la necessitat de potenciar tot el possible i rendibilitzar la seva existència, també des de l’òptica de la denominada “societat civil”. Que l’enfocament que cal donar a l’acció col·lectiva, ha de ser, entre altres, des de la mirada i la visió de la població autòctona –la que viu i treballa a l’Escala–, de la mateixa manera que el conjunt monumental d’Empúries també s’ha de llegir des de la visió del pobladors autòctons del territori, de la tribu ibera dels Indiketes, al costat de com s’ha vingut fent especialment fins ara, des de la vessant de l’arribada de la cultura grega i més tard de la romana. Això explica i fonamenta, haver triat el nom iber d’Empúries, UNTIKESKEN com a nom de l’Associació, que fundada amb el criteri objectiu de la condició dels a dalt relacionats, té vocació d’obrir-se immediatament a tothom que hi estigui interessat.

II. Que tant en quant va ser l’època d’influència romana la que més incidència va tenir, vist des del punt de vista actual, en el conjunt monumental d’Empúries, els fundadors volen fer una picada d’ullet a la història i establir la representació i direcció de l’Associació a similitud de la majoria de magistratures romanes (dos cònsols, dos pretors, dos questors, dos censors, dos tribús, dos duumvirs, –alcaldes–), i dotar-se d’una doble presidència, tot i ser conscient de les dificultats que aquesta singularitat –per atípica però no descartada per la llei– pot representar.

III. Que l’Associació que pretenen fundar neix amb voluntat unànime i inequívoca de col·laborar, de coordinar-se i de sumar esforços amb les institucions públiques, directa i indirectament implicades i responsables del Conjunt Monumental d'Empúries.

I  A C O R D E N :

Primer.- Constituir l’entitat denominada
Associació Cultural d’Amics del Museu d’Empúries  UNTIKESKEN.

Segon.- Aprovar els estatuts pels que s’ha de regir, que signen tots els fundadors en senyal de conformitat.

Tercer.- Elegir la Junta Directiva següent:

Presidents: Rafel Bruguera i Batalla i Josep Maria Guinart i Solà
Secretari: Mari Dubé i Moreno
Tresorer: Manel Armas i Gómez
Vocals: Jordi Boix i Llonch i Rafel Sabadí i Hereu


Quart- Establir una quota anual de 20 euros.

divendres, 3 d’octubre del 2008

Empúries a TV3

Empúries, l'ànima de Catalunya



     El passat dimecres es va emetre un interessant reportatge sobre Empúries amb l'emotiu nom de "l'ànima de Catalunya". A destacar que parla d'Untikesken i de que vol posar valor en la mirada íbera en el procés d'integració de les cultures gregues i romanes. Us sona?

Mireu-el: http://www.tv3.cat/videos/709089/Empuries-lanima-de-Catalunya



dijous, 31 de juliol del 2008

Neix Untikesken

Entorn del segle IIV abans de Crist, uns agosarats navegants foceos procedents de Massalia, varen fondejar a prop de l'illot o la península de l'actual Sant Martí d'Empúries i desembarcant en terra varen fundar Emporion. De la mateixa manera, uns quants, en Manel Armas, en Jordi Boix, en Rafel Bruguera, la Mari Dubé, en Josep Maria Guinart i en Rafel Sabadí, "en-grecs-cats", del segle XXI, hem fundat l'associació Untikesken.

Perquè aquest fundadors i no uns altres

A l'Escala, a Catalunya, centenars de persones podrien haver fet aquesta opció, sens dubte. Però alguns dels fundadors varen creure que calia cercar un criteri més o menys objectiu, que no pogues ser posat en judici en funció de motius d'amistad, de proximitat, de coneixemnts tècnics o científics, polítics,... Es va optar pel criteri -haguès pogut ser qualsevol altre- de persones que haguessin estat alcaldes o regidors de cultura en els mandats d'aquells dos primers. I així en resulta la llista dels fundadors, que despres d'un parell de reunions preparactòries i sobre alguns esborranys d'estatuts i d'acte de constitució, varen fer el pas definitiu de la fundació.

Hi ha antecedents?

A l'Escala, al periode de la preguerra i la república hi havia una associació amb objectius similars a aquesta. Era una delegació d'una associaciació d'àmbit nacional de Catalunya, i es deia Amics de l'Art Vell. En foren fundadors a l'Escala, ......................., i més tard membres destacats, en .............................tal. De tot plegat en Joirdi Gallegos en va fer un bon treball de recerca, que està publicat a la "Revista d'història universitaria" del mes de ....... de 200X. Més tard, a la immediata postguerra, el director d'Empúries martin Almagro va activar també una associació d'amics d'Empúries, que entre altres activitats va financiar la publicació d'alguns llibres sobre recerques emporitanes.

I per què aquest nom tan estrambòtic?

Untikesken, era un dels noms ibers de la ciutat d'Empúries. La idea parteix de la voluntat de que l'associació s'orienti des de l'òpica i el punt de vista dels autòctons, dels habitants dels territori, des d'aleshores , en l'època clàssica, però també en els moments actuals. Tothom és conscient del valor de la cultura graga i la romana en temps passats i la seva encara influència actual, però alcostat d'aquelles, existia també una població del lloc, amb la seva cultura i idiosincràcia, que rep i s'interrelacionan amb les noves aportacions foranes i integra certs aspectes. De forma similar al
que sucesseix ara i ha pssat al llarg dels segles enaquest territori, que és de pas i d'acollida.

Ho hem celebrat?

A Ullastret, a l'Ibèric -un restaurant-, entorn d'una taula. Com manen els cànons i s'ha fet des de sempre per ressaltar tots els actes solemnes.

I ara que?

Ara estem en plena tramitacío formal. Ja em demanat el registre a la Generalitat i tenim un NIF provisional. Esperem la inscripció definitiva, d'uns estatuts que són certament atípics doncs hem volgut, inspirant-nos en el món clàssic, que l'associació sigui bicefàlica.
Ja hem presentat l'entitat al MAC-Empúries i a l'Ajuntament. I el dilluns dia 18 d'agost farem una roda de premsa de presentació.
L'objectiu immediat és crèixer, i ser molts i molts associats. Com més serem, més pressió, il.-lusió i capacitat hi haurà per organitzar activitats i ajudar en la recerca i en la difusió d'Empúries.

I jo puc associar-m'hi?

I tant, envia-ns un e-mail a l'adressa untikesken@gmail.com i et direm com fer-ho.
L'associació es comunicarà bàsicament per mitja de les TIC

dimecres, 30 de juliol del 2008

Acta de fundació


Acte de constitució de l’Associació cultural “UNTIKESKEN”-Amics d’Empúries




A l’Escala, a trenta ú de juliol del 2008, essent les 21 hores, es reuneixen les persones següents

1. Manel Armas i Gómez, major d’edat, proveït de D.N.I. núm.46.105.196-V, de nacionalitat espanyola i veïnatge civil català, domiciliat a L’Escala, Ave Maria, núm 27, 2on,

2. Jordi Boix i Llonch, proveït de D.N.I. núm. 40.266.382-Y, de nacionalitat espanyola i veïnatge civil català, domiciliat a L’Escala, carrer Ave Maria , núm. 17.

3. Rafel Bruguera i Batalla, major d’edat, proveït de D.N.I. núm77.899.333-N, de nacionalitat espanyola i veïnatge civil català, domiciliat a L’Escala, carrer Vilabertran, núm. 25,

4. Maria Josep Dubé i Moreno, major d’edat, proveïda de D.N.I. núm. 77.891.978-V, de nacionalitat espanyola i veïnatge civil català, domiciliada a L’Escala, carrer Mirador del Padró, núm. 32.

5. Josep Maria Guinart i Solà, major d’edat, proveït de D.N.I. núm. 46.317.710-B, de nacionalitat espanyola i veïnatge civil català, domiciliat a L’Escala, carrer Gregal núm. 22.

6. Rafel Sabadí i Hereu, major d’edat, proveït de D.N.I. núm. 40.269.233-M, de nacionalitat espanyola i veïnatge civil català, domiciliat a L’Escala, carrer de l’Església núm. 2.

M A N I F E S T E N:

I. Que en la seva condició d’exalcaldes de l’Escala i d’exregidors de cultura dels mandats dels anteriors, coneixen i són conscients del valor i la transcendència d’Empúries pel passat, present i futur de la vila de l’Escala, i coincideixen en la necessitat de potenciar tot el possible i rendibilitzar la seva existència, també des de l’òptica de la denominada “societat civil”. Que l’enfocament que cal donar a l’acció col·lectiva, ha de ser, entre altres, des de la mirada i la visió de la població autòctona -la que viu i treballa a l’Escala-, de la mateixa manera que el conjunt monumental d’Empúries també s’ha de llegir des de la visió del pobladors autòctons del territori, de la tribu ibera dels Indiketes, al costat de com s’ha vingut fent especialment fins ara, des de la vessant de l’arribada de la cultura grega i més tard de la romana. Això explica i fonamenta, haver triat el nom iber d’Empúries, UNTIKESKEN com a nom de l’Associació, que fundada amb el criteri objectiu de la condició dels a dalt relacionats, té vocació d’obrir-se immediatament a tot-hom que hi estigui interessat.
II. Que tant en quant va ser l’època d’influència romana la que més incidència va tenir, vist des del punt de vista actual, en el conjunt monumental d’Empúries, els fundadors volen fer una picada d’ullet a la història, i establir la representació i direcció de l’Associació a similitud de la majoria de magistratures romanes (dos cònsols, dos pretors, dos questors, dos censors, dos tribús, dos duumvirs, -alcaldes-), i dotar-se d’una doble presidència, tot i ser conscient de les dificultats que aquesta singularitat –per atípica però no descartada per la llei- pot representar.
III. Que l’Associació que pretenen fundar neix amb voluntat unànime i inequívoca de col·laborar, de coordinar-se i de sumar esforços amb les institucions públiques, directa i indirectament implicades i responsables del Conjunt Monumental d'Empúries.

I A C O R D E N :

Primer.- Constituir l’entitat denominada: Associació Cultural “UNTIKESKEN”- Amics d’Empúries.

Segon.- Aprovar els estatuts pels que s’ha de regir, que signen tots els fundadors en senyal de conformitat .

Tercer.- Elegir la Junta Directiva següent:

Presidents: Rafel Bruguera i Batalla i Josep Maria Guinart i Solà
Secretari: Mari Dubé i Moreno
Tresorer: Manel Armas i Gómez
Vocals: Jordi Boix i Llonch i Rafel Sabadí i Hereu

Quart- Establir una quota anual de 10 euros.

(signatures)

Estatuts

ESTATUTS
Capítol I. La denominació, els fins i el domicili
Article 1
Amb la denominació Associació Cultural UNTIKESKEN - Amics d’Empúries es constitueix aquesta associació, que regularà les seves activitats d’acord amb la Llei 7/1997, de 18 de juny, d’associacions (DOGC 2423, d'1 de juliol), la Llei orgànica 1/2002, de 22 de març, reguladora del dret d’associació (BOE núm. 73, de 26 de març) i els seus estatuts.
Article 2
Els fins de l’associació són:
1. Convocar, agrupar, organitzar i dinamitzar persones interessades en el conjunt monumental d’Empúries, en l’aprofundiment del seu coneixement, la seva promoció i la seva difusió.
2. Promoure la recerca del conjunt monumental d’Empúries i el seu entorn, des de les seves primeres poblacions iberes, la presència grega-focea, la romana, l’època medieval, etc.
3. Aportar recursos propis o aliens -de tercers públics o privats- per a subvenir el finançament tant de projectes de recerca com de promoció i de difusió.
4. Establir i mantenir contactes amb altres associacions o entitats de caràcter similars amb les quals es comparteixin objectius de promoció de la cultura antiga com ara associacions, fundacions, instituts, centres, consorcis, ministeris, conselleries, direccions generals, organismes internacionals...
5. Proposar a les autoritats d’Empúries i de l’Escala la celebració d’activitats (congressos, simposis, trobades, cursos, performances, etc) amb l’objectiu de la recerca i de la promoció i difusió d’Empúries com a llegat històric amb present, i també a l’entorn del món clàssic; i assumir-ne l’ organització si així s’establís.
6. Impulsar la candidatura d’Empúries com a Patrimoni Mundial, individualment o dins d’una categoria seriada interestatal susceptible de ser acceptada per la Unesco, com podria ser “La ruta dels foceus” amb Massalia, Alaria i Eschea-Velia (França i Itàlia).
7. Promoure la difusió de la pròpia associació, mitjançant la possible adhesió de ciutadans via “amics d’Empúries”, i proposar una associació dins l’Estat espanyol de ciutats antigues, grecoromanes. Editar material informatiu, promocional, etc. de l’associació, per qualsevol mitjà escrit (butlletí), audiovisual, telemàtic (blog, pàgina web,...)
8. Intervenir, assessorar i col·laborar amb les iniciatives i activitats relacionades amb Empúries, en representació de la “societat civil”, com per exemple i a curt termini, la celebració del centenari del descobriment de l'Esculapi.
9. Promoure -aportant propostes- la relació d’Empúries amb l’Escala i el seu entorn com un element integrat socioeconomicament en el territori (promocions conjuntes, turisme cultural, difusió de marxandatge, coordinació amb Museu de l’anxova i de la Sal, portes obertes, Triumvirat mediterrani, Marató...)
10. Assolir qualsevol altre objectiu dins de la legalitat que s’estableixi mitjançant acord de l’òrgan competent.
Queda exclòs tot ànim de lucre.
Article 3
1. El domicili de l’associació s’estableix a l’Escala, i radica al carrer Gregal, núm. 22.
2. L’àmbit d’activitat principal de l’entitat l’assenyala el domicili social. No obstant això, també es considera indicativa de l’àmbit d’activitat qualsevol altra referència geogràfica (sigui de caràcter local, estatal o internacional) relacionada amb les activitats de l’associació.
Capítol II. Els membres de l’associació, els seus drets i les seves obligacions
Article 4
Poden formar part de l’associació totes les persones de més de 16 anys. Han de presentar una sol·licitud per escrit a la junta directiva, la qual prendrà una decisió sobre la nova admissió en la primera reunió que tingui lloc i la comunicarà en l’assemblea general més immediata.
Els socis menors d’edat, si n’hi ha, no tenen vot en les assemblees ni poden elegir ni ser elegits membres de la junta directiva.
Article 5
Són drets dels membres de l’associació:
1. Assistir amb veu i vot a les reunions de l’assemblea general.
2. Elegir o ser elegits per als llocs de representació o per exercir càrrecs directius.
3. Exercir la representació que se’ls confereixi en cada cas.
4. Intervenir en el govern i les gestions, en els serveis i les activitats de l’associació, d’acord amb les normes legals i estatutàries.
5. Exposar a l’assemblea i a la junta directiva tot el que considerin que pugui contribuir a fer més plena la vida de l’associació i més eficaç la realització dels objectius socials bàsics.
6. Sol·licitar i obtenir explicacions sobre l’administració i la gestió de la junta directiva o dels mandataris de l’associació.
7. Ésser escoltats prèviament a l’adopció de mesures disciplinàries.
8. Rebre informació sobre les activitats de l’associació.
9. Fer ús dels serveis comuns que l'associació estableixi o tingui a la seva disposició.
10. Formar part dels grups de treball.
11. Posseir un exemplar dels estatuts.
12. Consultar els llibres de l'associació.
Article 6
Són deures dels membres de l'associació:
1. Comprometre’s amb les finalitats de l'associació i participar activament per assolir-les.
2. Contribuir al sosteniment de l'associació amb el pagament de quotes, derrames i altres aportacions econòmiques fixades pels estatuts i aprovades d’acord amb aquests estatuts.
3. Complir la resta d’obligacions que resultin de les disposicions estatutàries.
4. Acatar i complir els acords vàlidament adoptats pels òrgans de govern de l'associació.
Article 7
Són causes per ser donat de baixa de l'associació:
1. decidir-ho la persona interessada, que ha de comunicar per escrit la seva decisió a la junta directiva.
2. No satisfer les quotes fixades.
3. No complir les obligacions estatutàries.
Capítol III. L’assemblea general
Article 8
1. L’assemblea general és l’òrgan sobirà de l'associació; els seus membres en formen part per dret propi i irrenunciable.
2. Els membres de l'associació, reunits en assemblea general legalment constituïda, decideixen per majoria els assumptes que són competència de l’assemblea.
3. Tots els membres queden subjectes als acords de l’assemblea general, incloent-hi els absents, els qui en discrepen i els presents que s’han abstingut de votar.
Article 9
L’assemblea general té les facultats següents:
a) Modificar els estatuts.
b) Elegir i separar els membres de l’òrgan de govern i controlar-ne l’activitat.
c) Aprovar el pressupost anual i la liquidació de comptes anuals, i també adoptar els acords per a la fixació de la forma i l'import de la contribució al sosteniment de l'associació i aprovar la gestió feta per l’òrgan de govern.
d) Acordar la dissolució de l'associació.
e) Incorporar-se a altres unions d’associacions o separar-se’n.
f) Sol·licitar la declaració d’utilitat pública.
g) Aprovar el reglament de règim interior.
h) Acordar la baixa o la separació definitiva, amb un expedient previ, dels associats i les associades.
i) Conèixer les sol·licituds presentades per a ésser soci o sòcia, i també les altes i les baixes d’associats i associades per una raó distinta a la de la separació definitiva.
j) Resoldre sobre qualsevol altra qüestió que no estigui directament atribuïda a cap altre òrgan de l'associació. La relació de les facultats que es fa en aquest article té un caràcter merament enunciatiu i no limita les atribucions de l’assemblea general.
Article 10
1. L’assemblea general es reuneix en sessió ordinària com a mínim un cop l’any, dins dels mesos compresos entre gener i març, ambdós inclusivament.
2. L’òrgan de govern pot convocar l'assemblea general amb caràcter extraordinari sempre que ho consideri convenient, i ho ha de fer quan ho sol·liciti un nombre d’associats no inferior al 10%; en aquest cas, l'assemblea ha de tenir lloc dins el termini de trenta dies a comptar de la sol·licitud.
Article 11
1. L'assemblea és convocada per l’òrgan de govern mitjançant una convocatòria, que ha de contenir, com a mínim, l’ordre del dia, el lloc, la data i l’hora de la reunió.
2. La convocatòria s’ha de comunicar quinze dies abans de la data de la reunió, individualment i mitjançant un escrit adreçat al domicili que consti en la relació actualitzada d’associats i associades que ha de tenir l'associació.
3. Les reunions de l'assemblea general, les presideixen conjuntament els dos presidents de l'associació o un dels dos presidents alternativament o un d'ells amb coneixement de l’altre. Si no hi és cap del dos, l'han de substituir, successivament, el vocal de més antiguitat com a associat i en cas de coincidència, per edat, de la junta. Hi ha d'actuar com a secretari qui ocupi el mateix càrrec a la junta directiva.
4. El secretari redacta l'acta de cada reunió, que han de signar ell mateix i els presidents o el president, amb un extracte de les deliberacions, el text dels acords adoptats, el resultat numèric de les votacions i la llista de les persones assistents.
Al començament de cada reunió de l'assemblea general es llegeix l'acta de la sessió anterior a fi que s'aprovi o s’esmeni. Cinc dies abans, de tota manera, l'acta i qualsevol altra documentació ha d’estar a disposició dels socis al local social.
Article 12
1. L'assemblea general es constitueix vàlidament sigui quin sigui el nombre de persones associades presents o representades.
2. El 10% dels associats pot sol·licitar a l'òrgan de govern la inclusió en l'ordre del dia d'un o més assumptes per tractar i, si ja s'ha convocat l'assemblea, sempre que ho facin dins el primer terç del període comprès entre la recepció de la convocatòria i la data de la reunió. La sol·licitud també es pot fer directament a l'assemblea, que decideix el que considera convenient, però únicament pot adoptar acords respecte als punts no inclosos en l'ordre del dia comunicat en la convocatòria, si així ho decideix una majoria de les tres quartes parts de les persones presents.
Article 13
1. En les reunions de l'assemblea general, correspon un vot a cada membre de l'associació.
2. Els acords es prenen per majoria simple de vots dels socis presents o representats.
3. Per adoptar acords sobre la separació dels membres, la modificació dels estatuts, la dissolució de l'associació, la constitució d'una federació amb associacions similars o la integració en una de ja existent, cal un nombre de vots equivalent a les dues terceres parts dels assistents. En qualsevol cas, l'elecció de la junta directiva , si es presenten diverses candidatures, es fa per acord de la majoria relativa dels socis presents o representats.
4. Les candidatures que es presentin formalment tenen dret a una còpia de la llista dels socis i dels seus domicilis certificada pel secretari amb el vistiplau dels presidents..
Capítol IV. La junta directiva
Article 14
1. Regeix, administra i representa l'associació la junta directiva que componen els dos presidents, el secretari, el tresorer i els vocals fins a un màxim de 5. Aquests càrrecs han de ser exercits per persones diferents. A més d’aquests membres electes, pot haver-hi altres membres de la junta, que poden formar-ne part com a nats –com es dirà més avall -- o amb caràcter honorífic, tots ells amb veu i sense vot.
2. L'elecció dels membres de la junta directiva, que han de ser associats, es fa per votació de l'assemblea general. Les persones elegides entren en funcions després d'haver acceptat el càrrec. Els dos presidents es situen en el mateix nivell de jerarquia i responsabilitat, si bé entre ells podran acordar lliurement especialitzar-se un d’ells més en qüestions internes i de vida i funcionament de l'associació i l’altre més en qüestions externes, de relació i projecció de l'associació. Habitualment actuaran solidàriament en nom i representació de l'associació.
El mandat dels presidents tindrà una durada d'un any i no podrà ser reelegit per als dos mandats immediatament posteriors. Sí en canvi en períodes successius. Els que hagin estat presidents podran formar part en condició de nat, amb veu però sense vot de les successives juntes directives, a menys que ja en formin part per ser secretari, tresorer o vocal electes Aquesta condició o limitació no afecta a la resta dels membres de l’òrgan de govern, la junta directiva en aquest cas.
3. El nomenament i el cessament dels càrrecs han de ser certificats pel secretari sortint, amb el vistiplau dels presidents sortint (en aquest cas i excepcionalment, de forma mancomunada), i s’han de comunicar al Registre d'Associacions.
4. Els membres de la junta directiva no poden dur a terme cap activitat retribuïda per l'associació.


Article 15
1. Els membres de la junta directiva exerceixen el càrrec durant un període d’ 1 any, sense perjudici que puguin ser reelegits, amb la excepció del que diu l’article anterior.
2. El cessament dels càrrecs abans d’extingir-se el termini reglamentari del seu mandat pot esdevenir-se per:
a) dimissió voluntària presentada mitjançant un escrit en el qual se n’exposin els motius
b) malaltia que incapaciti per exercir el càrrec
c) baixa com a membre de l'associació
d) sanció per una falta comesa en l'exercici del càrrec, imposada d'acord amb el que estableix l'article 13.3 dels estatuts
3. Les vacants que es produeixin en la Junta Directiva s'han de cobrir en la primera reunió de l'assemblea general que tingui lloc. Mentrestant, un membre de l'associació pot ocupar provisionalment el càrrec vacant.
Article 16
1. La junta directiva té les facultats següents:
a) Representar, dirigir i administrar l'associació de la manera més àmplia que reconegui la Llei; així mateix, complir les decisions preses per l'assemblea general, d'acord amb les normes, instruccions i directrius que aquesta assemblea estableixi.
b) Prendre els acords que calgui en relació amb la compareixença davant dels organismes públics i per exercir tota mena d'accions legals i interposar els recursos pertinents.
c) Proposar a l'assemblea general la defensa dels interessos de l'associació.
d) Proposar a l'assemblea general la defensa de l'establiment de les quotes que els membres de l'associació han de satisfer.
e) Convocar les assemblees generals i controlar que es compleixin els acords que s'hi adoptin.
f) Presentar el balanç i l'estat de comptes de cada exercici a l'assemblea general perquè els aprovi, i confeccionar els pressupostos de l'exercici següent.
g) Contractar els empleats que l'associació pugui tenir.
h) Inspeccionar la comptabilitat i preocupar-se perquè els serveis funcionin amb normalitat.
i) Establir grups de treball per aconseguir de la manera més eficient i eficaç els fins de l'associació, i autoritzar els actes que aquests grups projectin dur a terme.
j) Nomenar els vocals de la Junta Directiva que s'hagin d'encarregar de cada grup de treball, a proposta dels mateixos grups.
k) Dur a terme les gestions necessàries davant d’organismes públics, entitats i altres persones, per aconseguir:
-subvencions o altres ajuts
-l’ús de locals o edificis que puguin arribar a ser un lloc de convivència i comunicació i també un centre de recuperació ciutadana
l) Obrir comptes corrents i llibretes d'estalvis a qualsevol establiment de crèdit d'estalvi i disposar dels fons que hi hagi en aquest dipòsit. La disposició dels fons es determina a l'article 29.
m) Resoldre provisionalment qualsevol cas que no hagin previst els estatuts i donar-ne compte en la primera reunió de l´assemblea general.
n) Qualsevol altra facultat que no estigui atribuïda d'una manera específica a algun altre òrgan de govern de l'associació o que li hagi estat delegada expressament.
Article 17
1. La junta directiva, convocada prèviament pels presidents, per un d'ells, o per la persona que el substitueixi, s'ha de reunir en sessió ordinària amb la periodicitat que els seus membres decideixin, i que en cap cas no pot ser inferior a tres mesos.
2. S'ha de reunir en sessió extraordinària quan la convoquin amb aquest caràcter els presidents o un d'ells, o bé si ho sol·licita un 25% dels membres que la componen.
Article 18
1. La junta directiva queda constituïda vàlidament si ha estat convocada amb antelació i hi ha un quòrum de la meitat més un.
2. Els membres de la junta directiva estan obligats a assistir a totes les reunions que es convoquin, encara que, per causes justificades, poden excursar-se'n. L’assistència dels presidents o d’un d'ells,o del secretari o de les persones que els substitueixin hi és necessària sempre.
3. La junta directiva pren els acords per majoria simple de vots dels assistents.
Article 19
1. La junta directiva pot delegar alguna de les seves facultats en una o diverses comissions o grups de treball si compta, per fer-ho, amb el vot favorable de dos terços del seus membres.
2. També pot nomenar, amb el mateix quòrum, un o uns quants mandataris per exercir la funció que els confiï amb les facultats que cregui oportú conferir-los en cada cas.
Article 20
Els acords de la junta directiva s'han de fer constar en el llibre d'actes i han de ser signats pel secretari i els presidents o un d'ells. En iniciar-se cada reunió de la junta directiva, s'ha de llegir l'acta de la sessió anterior perquè s'aprovi o es rectifiqui, si és procedent.
Capítol V. Els presidents
Article 21
1. Són pròpies dels presidents les funcions següents:
a) Dirigir i representar legalment, individualment o col·legiadament l'associació, per delegació de l'assemblea general i de la junta directiva. En cas de no actuar els presidents col·legiadament, -la qual cosa ha de ser la norma-, excepcionalment, si ho fan individualment, i no hi ha acord en un altre sentit, ho faran alternativament per mesos, i correspondrà els mesos parells al de més edat i els mesos imparells al de menor edat.
b) Presidir i dirigir els debats, tant de l'assemblea general com de la junta directiva.
c) Emetre un vot de qualitat decisori en els casos d'empat, quan presideixi individualment les votacions. En cas de presidir els dos, el vot de qualitat en cas d’empat l’exercirà el president que dirigeixi i representi l’associació aquell mes, segons s’estableix al punt a) del present article.
d) Establir la convocatòria de les reunions de l'assemblea general i de la junta directiva.
e) Visar les actes i els certificats confeccionats pel secretari de l'associació.
f) Exercir les atribucions restants pròpies del càrrec i aquelles per a les quals el deleguin l'assemblea general o la junta directiva.
2. Els presidents són substituïts, en cas d'absència o malaltia de tots dos, pel vocal de més antiguitat a l'associació, i en cas d'empat pel de més edat de la junta, per aquest ordre.
3. El principi general d’actuació dels dos presidents és la fórmula jurídica de la solidaritat.

Capítol VI. El tresorer i el secretari
Article 22
El tresorer té com a funció la custòdia i el control dels recursos de l'associació, com també l'elaboració del pressupost, el balanç i la liquidació de comptes. Porta un llibre de caixa. Signa els rebuts de quotes i altres documents de tresoreria. Paga les factures aprovades per la junta directiva, les quals han d'ésser visades prèviament pels presidents o per un d'ells, i ingressa el que sobra en dipòsits oberts en establiments de crèdit o d'estalvi.
Article 23
El secretari ha de custodiar la documentació de l'associació, aixecar, redactar i signar les actes de les reunions de l'assemblea general i la junta directiva, redactar i autoritzar els certificats que calgui lliurar, i també portar el llibre de registre de socis.
Capítol VII. Les comissions o grups de treball
Article 24
La creació i constitució de qualsevol comissió o grup de treball, l'han de plantejar els membres de l'associació que vulguin formar-los, que n'han d'assabentar la junta directiva i explicar les activitats que es proposen dur a terme.
La junta directiva s'ha de preocupar d'analitzar les diferents comissions o grups de treball, els encarregats dels quals li han de presentar un cop al mes un informe detallat de les seves actuacions.
Capítol VIII. El règim econòmic
Article 25
Aquesta associació no té patrimoni fundacional.

Article 26
Els recursos econòmics de l'associació es nodreixen de:
a) les quotes que fixa l'assemblea general per als seus membres
b) les subvencions oficials o particulars
c) les donacions, les herències o els llegats
d) les rendes del patrimoni mateix o bé d'altres ingressos que puguin obtenir-se
Article 27
Tots els membres de l'associació tenen l'obligació de sostenir-la econòmicament, mitjançant quotes o derrames, de la manera i en la proporció que determini l'assemblea general, a proposta de la junta directiva.
L'assemblea general pot establir quotes d'ingrés, quotes periòdiques mensuals -que s'abonaran per mesos, trimestres o semestres, segons el que disposi la junta directiva- i quotes extraordinàries.
Article 28
L'exercici econòmic coincideix amb l'any natural i queda tancat el 31 de desembre.
Article 29
En els comptes corrents o llibretes d'estalvis obertes en establiments de crèdit o d'estalvi, hi han de figurar les signatures del president, el tresorer i el secretari.
Per poder disposar dels fons n’hi ha prou amb dues firmes, una de les quals ha de ser la del tresorer o bé la del president.

Capítol IX. El règim disciplinari
Article 30
L'òrgan de govern pot sancionar les infraccions comeses pels socis que incompleixen les seves obligacions.
Aquestes infraccions es poden qualificar de lleus, greus i molt greus, i les sancions corresponents poden anar des d'una amonestació fins a l´expulsió de l'associació, segons el que estableixi el reglament intern.
El procediment sancionador s'inicia d'ofici o bé com a conseqüència d'una denúncia o comunicació. En el termini de 10 dies, la junta directiva nomena un instructor, que tramita l'expedient sancionador i proposa la resolució en el termini de 15 dies, amb audiència prèvia del presumpte infractor. La resolució final, que ha de ser motivada i aprovada per dues terceres parts dels membres de la Junta Directiva , l'adopta aquest òrgan de govern també dins d'un període de 15 dies.
Contra les sancions per faltes greus i molt greus acordades per la junta directiva, les persones interessades hi poden recórrer, si el reglament intern estableix el procediment per fer-ho, davant la primera assemblea general que tingui lloc.
Capítol X. La dissolució
Article 31
L'associació pot ser dissolta si ho acorda l'assemblea general, convocada amb caràcter extraordinari expressament per a aquest fi.
Article 32
1. Un cop acordada la dissolució, l'assemblea general ha de prendre les mesures oportunes tant pel que fa a la destinació dels béns i drets de l'associació, com a la finalitat, l'extinció i la liquidació de qualsevol operació pendent.
2. L'assemblea està facultada per elegir una comissió liquidadora sempre que ho cregui necessari.
3. Els membres de l'associació estan exempts de responsabilitat personal. La seva responsabilitat queda limitada a complir les obligacions que ells mateixos hagin contret voluntàriament.
4. El romanent net que resulti de la liquidació s'ha de lliurar directament a l'entitat pública o privada sense afany de lucre que, en l'àmbit territorial d'actuació de l'associació, hagi destacat més en la seva activitat a favor d'obres benèfiques.
5. Les funcions de liquidació i d'execució dels acords a què fan referència els apartats anteriors d'aquest mateix article són competència de la junta directiva si l'assemblea general no confereix aquesta missió a una comissió liquidadora especialment designada.
L’Escala, 31 de juliol de 2008

Signatures de tots els socis fundadors
Cien años de Costa Brava
El retorno de Esculapio, en el año del centenario
Las idas y venidas del dios griego de la medicina, hallado en 1909 en una cisterna de la Neápolis de Empúries, simbolizan los vaivenes del siglo XX
Josep Playà Maset - La Vanguardia
Entre 1939 y 1942 trabajaron en las excavaciones unos 200 prisioneros de un batallón disciplinario
Esculapio ya está en casa". Con este título abrió el diario El Punt de Girona del pasado 14 de marzo para dar cuenta del regreso a Empúries del dios griego de la medicina, 99 años después de su traslado a Barcelona. La estatua auténtica - en las ruinas había hasta ahora una réplica- vuelve además con los dos brazos después de una restauración que ha permitido la restitución de 85 fragmentos hallados durante las excavaciones. Esculapio - que en griego es en realidad Asclepio- luce ahora esplendoroso sus 2,20 metros de altura y su peso en mármol que se acerca a la tonelada. Esta estatua de 2.200 años de antigüedad es además un símbolo para los actos del centenario del inicio de las excavaciones de Empúries. El hallazgo de los restos de Esculapio se produjo el 25 de octubre de 1909 en una cisterna de la Neápolis griega. Su descubrimiento supuso un golpe de suerte para los impulsores de las excavaciones, iniciadas apenas un año antes, y especialmente para el arqueólogo Josep Puig i Cadafalch y el presidente de la Diputación de Barcelona Enric Prat de la Riba. La noche de su descubrimiento Esculapio fue trasladado a casa del doctor Rossend Pi, donde lo fotografió Josep Esquirol, y al día siguiente, ya en coche, hasta Sant Jordi Desvalls y de ahí en tren hasta Barcelona. Bien pronto, Esculapio inspiró postales y carteles de la Costa Brava y se convirtió en un emblema para el noucentisme. Desde Barcelona se organizaron viajes en barco para visitar las ruinas, y cuando en 1925 Salvador Dalí invita a su amigo el poeta Federico García-Lorca a pasar unas vacaciones de Semana Santa en Cadaqués, no duda en acompañarlo a las ruinas de Empúries. El poeta llegó a señalar que la visita le había inspirado una obra sobre el sacrificio de Ifigenia, tema de uno de los mosaicos hallados en las excavaciones. Esculapio fue llevado primero al Museu de les Arts Decoratives de Barcelona y en 1934 al Museu d´Arqueologia de Catalunya. El 18 de julio de 1936 las páginas de huecograbado de La Vanguardia se dedicaban a "la ciudad griega" y destacaban que "dentro de poco se va a emprender la tarea de excavar la parte alta de la ciudad romana invisible aún, y donde se espera encontrar nuevos y valiosísimos tesoros arqueológicos". Para entonces, Pere Bosch i Gimpera había asumido la dirección de las obras. Llegó la Guerra Civil y Esculapio siguió el mismo camino del exilio que muchos catalanes. La estatua, según ha estudiado Núria Rafel, fue trasladada al Mas Perxés (Agullana) dentro del plan de protección del patrimonio y luego pasó la frontera en camiones de la Generalitat, hasta Ceret. Allí subió a un tren especial y se juntó con las obras del Museo del Prado que viajaron a Ginebra. El final de la guerra estaba cercano y el régimen franquista, a través de Josep Maria Sert, ya había pactado el retorno de estas obras. La estatua volvió en tren, dando un rodeo por Irun y circulando de noche para evitar un posible bombardeo alemán. Y se quedó de nuevo en Barcelona, hasta este año 2008. En Empúries se reemprendieron las excavaciones bajo la dirección de Martín Almagro. Entre 1939 y 1942 se utilizaron batallones disciplinarios de prisioneros de guerra para las excavaciones. "Habéis venido a colaborar en un trabajo para España, con vuestros picos y palas estáis haciendo historia (...) Este trabajo ayuda a vuestra dignificación", les dijo el director en una arenga, recogida por el historiador Francisco Gracia. Más tarde asumieron la dirección de las excavaciones sucesivamente Eduard Ripoll, Enric Sanmartí, Aurora Martín y Xavier Aquilué. De este último es la frase: "Aún se ha de excavar un 80% de las ruinas". Ahora, en el año del centenario, conferencias, exposiciones, espectáculos y un catálogo recuerdan la larga historia de Empúries y de su fiel Esculapio.